Aina Torres
Cabosanroque
És una exposició on reflecteix les paraules de Verdaguer, on lliga 2 mons paral·lels: el visible i invisible, Cabosanroue s'ha apropa al Verdaguer més desconegut, reproduint una interpretació lliure, de la paraula al so i del so a la imatge.
(Ex-orcismes I In-orcismes)
Context històric final del segle XIX:
Barcelona estava en una gran crisi social, era un moment de canvis la gent buscava que era ho millor l'espiritisme, l'anarquisme, el comunisme, el darwinisme o seguir a diferents personatges amb els seus pensaments. L'Església catòlica estava qüestionada per a molts..
Qui era:
Jacint Verdaguer va ser un poeta català, sacerdot i una persona molt destacada en la renaixença catalana. Va néixer el 17 de maig del 1845 a Folgaloras.
Venia d'una família humil, la seva mare el va influenciar amb el món de la lectura.
quan tenia 10 anys va estudià al seminari de vic, ona va aprendre tota la base de filosofia teologia i humanitats.
Exposició:
L'exposició estava muntada en una sala gran, on podies distingir els diferents escenaris durant la sessió.
Durava uns 40 minuts.
Tot estava cobert per unes cortines blanques i una moqueta blanca. En entrar tenies un apartat de televisions on veies faccions de la cara moure's dràsticament, donant més intensitat i emoció, podies sentir la veu d'un home fent sorolls amb la cara. Més endavant tenies una zona amb uns pals que s'anaven movent amb l'ambient. Al mig de la sala, hi havia uns tamborets dintre una estructura amb llits per dalt i cadenes per baix, davant tenies una pantalla on podies veure la gent parla de diferents temes i punts de vista. Ala dreta et trobaves amb uns inflables en forma d'animals on en un moment agafen protagonisme i es mouen amb el ritme de la música hindú. I cap avall tenies dues zones d'aigua, una amb uns recipiens que vibraven i feien l'aigua moure's i un altre amb una estructura feta de metres on anaven caient gotes.
Obra destacada:
M'agradaria destacar l'obra de les cadenes als llits, representaven les cadenes on lligaven a la gent sotmesa per l'exorcisme. Era un apartat que passava de llarg i no es donava importància fins que amb tot l'ambient es feia veure gràcies al soroll que transmetien els martells del piano i les cadenes. En el moment que les pantalles es veuen i s'escolten la veu d'un home anunciant diferents frases com: Tota l'Europa i tot lo mon és una pollera, satanàs és al mig i els ensenya a caminar. En aquest moment de l'exposició és quan els volums arriben al màxim i sents que alguna cosa sortirà d'allà.
Opinió:
Personalment, em va sorprendre molt aquesta exposició, quan hi vaig entrar, no entenia molt el conjunt d'espais que hi havia, però al cap del temps vas lligant-ho. És una molt bona interpretació del treball de jacint Verdaguer i de tots els seus diaris.
Regularment, visito el museu de Granollers i mai m'havia trobat una exposició tan interessant i sensitiva, aquesta vegada senties, veies i notaves com tot canviava.